Aquí podeu descarregar dos molt bones versions “historiques” dels Ruckert Lieder. La primera es del Karl Bohm amb el baríton Dietrich Fischer-Dieskeau, on trobareu els quatre lieder. La segona es una versió també històrica del klemperer amb la mezzosoprano Christa Ludwig. Mahler no va especificar el registre del cantant, simplement va indicar per orquestra i veu. Però l’estrena dirigida per el propi Mahler va ser cantada per un baríton, i la majoria de versions s’han gravat amb barítons. Però grans mezzosopranos mahlerianes han interpretat tan els Ruckert lieder com els Kindertotenlieder. La veu de mezzo dona un aire diferent, potser menys profund i melancòlic:
Descarregar: Ruckert Lieder Bohm Diskeau
Descarregar: Ruckert Lieder Klemperer Ludwing
-------------------------------------------------------
Equilibri, pau i tranquil·litat, relaxació, felicitat continguda. Si, estem parlant de Mahler!. Segurament el seu període mes feliç de 1901 a 1906. Una etapa de felicitat on aconsegueix un estat de plenitud vital en molts aspectes. El 1901 ja estava consolidat com a director de L’opera de Viena “Hofoper” i com a director d’òpera era molt reconegut. Com a compositor havia aconseguit una madures professional i de domini del mitja amb les seves primeres 4 simfonies, encara que incompreses per el gran públic. I sobre tot el 1901 coneix a Alma Schindler amb la qual es casarà el 1902. El 1903 neix la seva primera filla Maria, el 1904 la seva segona Anna.
Tots aquest esdeveniments positius van acompanyats de la estrena de la seva nova vila d’estiu a Mainering, creant un entorn de naturalesa molt desitjada i apreciada per Mahler. El 1901 passa el estiu per primera vagada a la seva nova vila d’estiu a Mainering, un lloc idíl·lic al mig del bosc dels Alps austríacs i al costat del llac. D’aquesta època Alma Mahler escriu; “ En aquell moment es sentia alegre, conscient del valor de la seva obra, i les seves branques creixien i floreixien”. Alma Mahler també va descriure aquells moments dient: “ Jugava molt amb la nena, la portava d’un costat al altre, l’agafava en braços per ballar i cantar d’un costat al altre. Així de jovial i despreocupat estava aleshores.......desprès aquelles passejades entre càlids boscos d’avets. Pau suprema”
Aquell estiu comença a composar 10 lieders basats en textos del poeta romàntic Ruckert. Cinc d’ells formarien els “Kindetotenlieder” i els altres cinc els anomenats Ruckert Lieder. Els quatre lied que va orquestrar de la sèrie Ruckert Lieder son d’aquell estiu de 1901: Ich atmet' einen linden Duft!, (Vaig respirar l’olor d’un til·ler), Blicke mir nicht in die Lieder, (No mireu les meves cançons), Ich bin der Welt abhanden gekommen (He desaparegut del mon), Um Mitternacht (A mitjanit). Aquell estiu també inicia la composició de la seva cinquena simfonia, donant inici així al seu període “mig” format per les simfonies 5, 6 i 7.
Tot aquest entorn de felicitat i optimisme es traslladat per Mahler als Ruckert lieder, però d’una manera especial i personal. No hi ha una felicitat amb estridències ni cap tipus de festa ni celebració. Hi ha una tendresa commovedora, un lirisme natural, un dibuix dels sentiments d’una manera continguda, un optimisme trist però conscient i voluntari. Tot com assaborint uns moments que percep, sap i es conscient que no seran eterns i que inevitablement passaran.
La consciencia d’efímer, el dolor que pot provocar aquesta coneixença juntament amb aquesta “felicitat” està clarament marcada en el Mahler d’aquest període. En alguns moments de les seves simfonies d’aquest període (1901-1906) podem trobar aquest sentiments i aquesta dualitat. Les simfonies 5 i 6 tenen moments bellíssims e intims, en la línea dels Ruckert, on es plasma aquesta “felicitat” i optimisme contingut; el “adagietto” de la cinquena, també trobem parts de recolliment i felicitat en els scherzos de la cinquena o en el “andante” de la sisena. Però, en les simfonies a diferencia dels Ruckert Lieder, el “dolor” per la pèrdua apareix inevitablement, i aleshores es produeix la típica lluita incansable Mahleriana.
Aquest coneixement del inevitable està plasmat amb una premonició extraordinària i quasi sobrenatural al finale de la seva sisena simfonia, amb els tres impressionants i fortíssims cops de destral que van sorgint en el transcurs d’aquest moviment. Tres cops “mortals”, que desprès realment es presentaran a la vida de Mahler: El estiu de 1907 mort la seva primera filla Maria, el mateix any li diagnostiquen un malaltia molt greu de cor i finalment el 1909 descobreix la relació sentimental de la seva dona Alma amb el arquitecte Walter Gropius.
En definitiva quatre precioses cançons que desborden bellesa, lirisme, emoció continguda i felicitat. Son lieds amb una orquestració quasi de cambra, sotil, plena de detalls i perfecte, per gaudir del Mahler mes sensible.
Ich atmet' einen linden Duft!
Nomes començar la cançó ja podem sentir la fragància del til·ler, es com si realment la oloréssim!!. Desprès de la introducció delicada dels vents les cordes es van ondulant, com si l’aroma del til·ler anés fluint per l’aire tot acompanyant la cançó. Meravellosa descripció evocadora de Mahler, sembla impressionista amb els arpegis d’arpa i celesta. Tot es delicat, suau i evocador amb una orquestració precisa on cada instrument te el seu paper. No voldries que aquesta cançó acabés mai.
Ich atmet' einen linden Duft! | ¡Olía un suave aroma de tilo! |
Ich atmet' einen linden Duft! Im Zimmer stand Ein Zweig der Linde, Ein Angebinde Von lieber Hand. Wie lieblich war der Lindenduft! Wie lieblich ist der Lindenduft! Das Lindenreis Brachst du gelinde! Ich atme leis Im Duft der Linde Der Liebe linden Duft. | ¡Olía un suave aroma! En la habitación había un ramito de tilo, Un regalo De alguien amado. ¡Qué delicioso era el aroma del tilo! ¡Qué delicioso es el aroma del tilo! ¡Ese ramito de tilo Que suavemente cortásteis! Suavemente aspiro El aroma del tilo, El aroma del amor. |
Blicke mir nicht in die Lieder
Blicke mir nicht in die Lieder, “no mireu les meves cançons” es la mes curta, simpàtica i alegre de les quatre. En el text, com una nena vergonyosa, el artista no vol deixar veure les seves cançons inacabades, creades en el seu aïllament i producte del seu esforç. Cançons que descriu com la mel de les abelles, aliment vital i regenerador per elles com ho son per el artista les seves cançons, que un cop finalitzades i en tota la seva dolçor en podrà gaudir tothom.
Blicke mir nicht in die Lieder | ¡No miréis mis canciones! |
Blicke mir nicht in die Lieder! Meine Augen schlag' ich nieder, Wie ertappt auf böser Tat. Selber darf ich nicht getrauen, Ihrem Wachsen zuzuschauen. Deine Neugier ist Verrat! Bienen, wenn sie Zellen bauen, Lassen auch nicht zu sich schauen, Schauen selber auch nicht zu. [Wann]1 die reichen Honigwaben Sie zu Tag gefördert haben, Dann vor allen nasche du! | ¡No miréis mis canciones! Mis ojos, bajo, Cual si me hubiesen pillado en medio de un delito. No soy capaz siquiera De verlas crecer. ¡Vuestra curiosidad es traición! Las abejas, al construir sus celdas, Tampoco se dejan ver; Ni siquiera entre ellas. Cuando los ricos panales Vean la luz del día, ¡Entonces seréis el primero en probarlos! |
Ich bin der Welt abhanden gekommenAquí ens trobem amb un dels Lied mes sublims, commovedors i personals de Mahler. Un dels topics de Mahler es dibuixa aquí amb claredat. La contraposició entre el que es terrenal, allò que representa la brutícia del mon, limitat, banal, sorollós i empipador, “cansat del mon”, (He desaparegut del mon, on abans havia perdut tan de temps...) en front de la “auto-desconnexió”, quedant-se en el mon interior. Un mon interior on trobem la pau , la il·luminació, el que estimo, els qui estimo, el que hauria de ser, el que vull ser..Es una desconnexió, una retirada voluntària per aconseguir la plenitud d’esperit i la connexió amb el meu cel “und meinem Himmel”. Aquesta retirada volguda, voluntària, amb els qui estimo, vol dir aconseguir la plenitud i sembla que es va produir durant aquesta època. Sense aquesta desconnexió no haguéssim pogut apreciar l’olor del til·ler de la cançó anterior.
En aquest lieder Mahler es descriu ell mateix, va dir “Soc jo mateix...”. Encarà que pugui arribar a semblar una cançó trista o desesperada, no es així; com he descrit mes amunt, es troba en una etapa “feliç” de la seva vida i així es respira en aquest lied, una acceptació i resignació tranqui-la i des de la maduresa.
Son unes harmonies molt semblants al famós “adagietto” de la cinquena simfonia. Molt s’ha escrit sobre “el significat” o el propòsit d’aquest “adagietto”: “Carta d’amor encoberta a Alma, amor a la vida,....” segurament hi ha tot això, però sobre tot es, com en aquest lied, una descripció de si mateix, de la seva anima, del seu interior en un estat de plenitud, sensibilitat i delicadesa.
La bellesa, lirisme i sensibilitat d’aquest lied es extraordinària; arribant al seu “climax” en el final, en la ultima estrofa quan diu: “.....und meinem Himmel, In meinem Lieben, in meinem Lied” ( ...en el meu cel, en el meu amor, en la meva cançó). El cel s’obre!!, la comprensió del Tot arribà!!. Es difícil no deixar escapar una llàgrima al sentir-ho.
Ich bin der Welt abhanden gekommen | |
| Ich bin der Welt abhanden gekommen, Mit der ich sonst viele Zeit verdorben, Sie hat so lange von mir nichts vernommen, Sie mag wohl glauben, ich sei gestorben. Es ist mir auch gar nichts daran gelegen, Ob sie mich für gestorben hält, Ich kann auch gar nichts sagen dagegen, Denn wirklich bin ich gestorben der Welt. Ich bin gestorben dem Weltgewimmel, Und ruh' in einem stillen Gebiet. Ich leb' allein in mir und meinem Himmel, In meinem Lieben, in meinem Lied. | He desaparecido del mundo Donde antes perdía tanto tiempo, Hace ya tanto que no sabe de mí ¡que bien podría pensar que he muerto! Me da igual Que piense que he muerto; Me es imposible negarlo, Pues realmente lo estoy para el resto del mundo. Lo estoy para el tumulto terrenal, ¡y descanso en un reino sereno! Vivo a solas en mi cielo, en mi amor y en mi canción. |
Um Mitternacht
Um Mitternacht es el lied mes purament romàntic dels quatre. El lied te unes característiques mes operístiques, mes wagnerianes, amb un text mes èpic, quasi un himne. Descriu el despertar sobtat a mitjanit, en mig de la soledat del poeta. Orquestrat magistralment nomes amb vents, prescindint totalment de les cordes, aquelles cordes tan humanes de Mahler. Els vents descriuen perfectament el ambient fred i nocturn que acompanya al poeta. Tot el lied es obscur i ens mante en la angoixa fins el final, fins la estrofa final, on el poeta desesperadament s’encomana i es posa en mans de Deu (In deine Hand gegeben! / Herr! über Tod und Leben / Du hältst die Wacht) i tota la musica “esclata” amb lluminositat, tot acompanyant la cerca de la salvació divina.
Um Mitternacht | A medianoche |
| Um Mitternacht Hab' ich gewacht Und aufgeblickt zum Himmel; Kein Stern vom Sterngewimmel Hat mir gelacht Um Mitternacht. Um Mitternacht Hab' ich gedacht Hinaus in dunkle Schranken. Es hat kein Lichtgedanken Mir Trost gebracht Um Mitternacht. Um Mitternacht Nahm ich in acht Die Schläge meines Herzens; Ein einz'ger Puls des Schmerzes War angefacht Um Mitternacht. Um Mitternacht Kämpft' ich die Schlacht, O Menschheit, deiner Leiden; Nicht konnt' ich sie entscheiden Mit meiner Macht Um Mitternacht. Um Mitternacht Hab' ich die Macht In deine Hand gegeben! Herr! über Tod und Leben Du hältst die Wacht Um Mitternacht! | A medianoche Desperté Y miré hacia el cielo; De todas las estrellas Ninguna me sonrió a medianoche. A medianoche Proyecté mis pensamientos Más allá de las oscuras barreras. Pensar en la luz No fue un consuelo a medianoche. A medianoche Presté atención Al latir de mi corazón; Un solo latido de agonía estalló a medianoche. A medianoche luché la batalla, Oh humanidad, de vuestro sufrimiento; I could not decide it with my strength a medianoche. A medianoche ¡Puse mis fuerzas En tus manos! ¡Señor! Sobre la vida y la muerte Vos veláis a medianoche! |
Afegeixo unes fotografies del Mahler mes íntim en família on es pot percebre tot el descrit sobre l’etapa de composició d’aquests lieder.
También te puede interesar:
Barber: Cello Concerto. | Mozart: Cuarteto Kv 465 "Las disonancias". Cuarteto Mosaiques. | Barber: Cello Concerto dirigido por Barber. |
Gracias. Gran musica y gran articulo.
ResponderEliminarVolvere por aquí.
Pedro desde León