HAYDN: SIMFONIES 44 i 45 (PERIODE STURM & DRANG)

 

Podeu trobar una bona versió d’aquestes dues simfonies extretes del CD tocat per The English Concert dirigits per en Trevor Pinnock, on va gravar totes les simfonies del període Sturm und Drang:

Podeu baixar les simfonies 44 i 45, aquí en format mp3. (Gratis, però espero que si us agrada comprareu el CD, i comentareu que us sembla en aquesta pagina).

Simfonia 44:
Haydn Simfonia 44

Simfonia 45:

Haydn Simfonia 45

 ____________________________________________________________

     

      Sorpresa al escoltar algunes de les simfonies emmarcades dins el període Sturm & Drang de Haydn. Aquí en voldria destacar dos en concret; les simfonies 44 “Trauer” i 45 “els adeus”. El període Sturm & Drang n’inclou moltes mes.

            Ja coneixia el Haydn simfonista per les  seves conegudes ultimes simfonies. Les simfonies “Londres”, les mes conegudes de Haydn., de la 98 a la 104. Les seves ultimes, del segon i últim viatge a Londres 1793-1795 convidat per el empresari Angles Solomon. Les Londres son les simfonies que tenen aquells sobrenoms, que desmereix el contingut, com 100 “militar”, 101 “el rellotge”, 103 “redoble de timbal” que sembla que les trivialitza. Es diu que si Mozart no hagués mort el 1791 ell hagués estat el escollit per fer aquest viatge, ja que Haydn ja tenia 62 anys, gran per l’època i la duresa del viatge.

La meva admiració per aquestes ultimes simfonies de Haydn es molt gran i me les situa al nivell de les ultimes simfonies de Mozart, en alguns aspectes superiors (estructura formal. Imaginació i de gran inventiva creativa, coneixement i gran mestre del ofici...) i en altres inferiors (profunditat, melodia (Haydn es el mestre dels motius mes que de la melodia), sentiment..). Similar al que penso dels últims quartets de Haydn, sobre tot els opus 76, comparats amb els últims de Mozart (els 6 dedicats a Haydn).

            Doncs aquí va arribar la meva sorpresa en trobar en un període anterior de Haydn, 20 anys abans!!, composicions de tan nivell o mes que les de Londres i a mes de caràcter, missatge i significat tan diferent.

           

            A grans trets podríem descriure les simfonies 44 i 45 com: romàntiques o preromàntiques, heroiques, de lluita sempre esperançadora per vèncer però sempre una lluita difícil i incansable  , melancòliques i apassionades, tal com indica el seu nom “Sturm und Drand” tempesta e ímpetu. En front de les “Londres”: 100% Clàssiques, descripció d’un estat de meta i objectius aconseguits d’èxit personal i professional, “sobrades, faig el que vull i com vull, de demostració de la mestria”, creatives, de imaginació pura, desbordant i molt populars(“com si diguessin: escolteu i al·lucineu”). Be, com diria algun filòsof, unes destaquen pel seu “pathos” i altres pel seu “logos”

            La estructura formal d’aquestes simfonies (44 i 45) es bàsicament la mateixa en les dos, estructura clàssica amb alguna variació. En aquest període ja Haydn havia definit clarament el concepte de simfonia. Quatre moviments, dos moviments rapits al principi i al final, un adagio, i un minuet o trio. Aquesta estructura clàssica, comença ja aquí amb una significació que  anirà evolucionant i aprofundint durant el romanticisme arribant fins el seu “màxim?”  desenvolupament fins el segle XX amb compositors com Mahler. La descripció bàsica dels moviments amb moltes variants podria ser: Primer moviment ràpid de lluita i plantejament d’arguments i descripció de la batalla. Segon moviment de caràcter subjectiu, en contraposició al objectivisme del primer, e íntim on es valora l’aspecte interior del heroi, el seu entorn vital, la seva anima. Tercer moviment de dansa, de compartir, d’alegria abans del inevitable desenllaç final i d’esperança. Quart moviment desenllaç, també ràpid i on normalment hi ha lluita però finalment es planteja la victòria i el triomf.  

            En aquestes simfonies de Haydn, els primers moviments son forts, turbulents, tempestius amb motius curts (4 notes, simfonia 44) forts i contundents al principi, contestats per resolucions mes melòdiques, seguit de  frasejos rapidíssims llargs i tensionats impressionants, a destacar el cànon entre violins i violoncels a la simfonia 44. Tot això conjuntament amb sincopes i contraritmes a les cordes i acords llargs i mantinguts als vents. Tot descrivint i creant el clima del inici d’aquesta lluita contra el destí imposat i “el mal”.

            El segon moviment lent, tercer en el cas de la 44. Son en forma de adagio a les tres simfonies, son realment preciosos. El adagio de la simfonia 44 es un dels mes “macos” que hagi sentit de Haydn, i segons he llegit Haydn va deixar escrit que es toques en el seu funeral. Com en algun altre simfonia de Haydn, aquí esta plantejant com un himne en forma de 2/4 que li dona també una caràcter de “marxa-himne”, un himne melodiós, que comença amb el desenvolupament d’una melodia  suau en els violins acompanyats en tercets suaus pels violoncels, que evoluciona fins obtenir una resposta de tota l’orquestra destacant per sobre de tot els acords del vents que conclouen la estructura bàsica d’aquest moviment.  El cas del adagio de la simfonia 45 no es el típic en aquest tipus de moviment, es un adagio plantejat en 3/8 que li dona un caràcter de scherzando. Comença “saltiró” i alegre però melancòlic, amb una melodia de dansa lenta i precisa que va evolucionant cap un caràcter mes ombrívol i del tot malenconiós, per desprès tornar a començar el cicle. Es un moviment continuo d’avanç constant, perfecte i precís, un altre obre mestre.

            Els minuets de aquestes simfonies clàssiques normalment, salvant algunes grans excepcions,  son els moviments menys significatius, i moltes vagades nomes fan el paper de pont entre el moviment lent i el desenllaç del moviment final. A la simfonia 44 es presenta en segon lloc en contes del tradicional tercer, esta format per dos temes, amb estructura del moviment ABA. El primer, tema A, te una melodia senzilla que es va repetint en forma de cànon per les diverses seccions de l’orquestra, te un ritme de dansa (vals) en 3/4, però dansa melancòlica i trista com temorosa. Això contrasta, aquí també, amb els minuets de les simfonies Londres on alguns estan molt desenvolupats i desborden alegria. El tema B es un trio una mica mes alegre però menys rítmic. Finalment torna als canons del tema A. Aquesta eina dels canons tan curts de temps, un o dos compassos, serà un eina que Haydn utilitzarà en altres de les seves simfonies.

El minuet de la simfonia 45 te un caràcter molt similar al de la 44, es un 3/4 però amb una accentuació estranya que fa que sembli que es vagi perdent el equilibri però sense acabar de caure. Te un tema principal i un central que es obert per les trompes, ABA.

            Els moviments finals, o el que hauria de ser moviment final també a la 45 ja que Haydn va afegir “el famós” adagio final aquí com un cinquè moviment diferenciat i que dona el nom de “els adéus” a la simfonia 45, realment Haydn al va incloure dins el Finale com a part del quart moviment. Son brillants, tensionals i sense concessions al estil “galà” i educat del classicisme mes ortodox . El final presto de la simfonia 44 es finalment triomfal. Comença amb un motiu fort i sec repetit desprès mes suament acompanyat amb acords a les cordes per tornar encara mes fort amb acords sostinguts als vents, una part central amb un fraseig llarg i rapidíssim a les cordes “rascades” per desprès concloure tot aquest esquema suament fins parar. Tota aquesta estructura es repeteix però es va desenvolupant fins que el motiu principal comença a pujar de to en to fins molt amunt per se baixat sobtadament per els vents. Acaba triomfalment posant fi a tot el camí recorregut.

            El Finale presto de la simfonia 45 també es brillant i triomfal però amb la característica de que quan s’espera el desenvolupament final aquest no es produeix i dona pas a un adagio per sorpresa de tothom i principalment del príncep Nikolaus Esterhazy. Aquest adagio es el que dona nom a la simfonia i l’historia diu que Haydn es trobava a la residencia d’estiu del príncep Esterhazy amb tota l’orquestra. Sembla que aquesta estada s’estava allargant molt degut al bon temps i tan Haydn com els musics volien ja tornar a la residencia habitual on estaven les seves famílies. Així que Haydn va escriure aquesta simfonia amb un missatge subliminal, volen dir al princep que els deixes marxar amb les seves famílies. El adagio, preciós, comença amb tota l’orquestra i va evolucionant, i com si demanes al príncep: “va deixa’ns marxar que estem molt enyorats”. Però poc a poc, els musics, per diverses seccions, van deixant de tocar, recollint el seu faristol i van abandonant l’escenari fins que nomes queden dos violins fent un duet de comiat, finíssim!!. Sembla que el príncep va entendre el missatge i va deixar tornar als musics amb les seves famílies.

            Tota la simfonia 45 esta impregnada d’aquest sentiment d’enyorança, que li dona un caràcter especial respecte a les demes “Sturm and Drang”